LA TORRE DE SANT VICENT DE BENICÀSSIM

Context històric
La torre de Benicàssim, nom amb el qual es coneix originàriament l’edifici, està situada en un enclavament significatiu, a raser de les muntanyes del Desert de les Palmes en contacte amb la mar. El lloc es coneix com “l’olla de Benicàssim”, i és un punt que des d’antic fou utilitzat per embarcar i com a lloc de refugi per a vaixells.
La conflictivitat que viu la mar Mediterrània a partir del segon terç del segle XVI, amb la presència de corsaris berberiscos i l’augment de la pirateria, generaren molta inseguretat, desembarcaments i saquejos a tota la costa de forma periòdica.

En aquestes acaballes del segle XVI, Violant de Casalduch fa continuats intents per poblar el seu senyoriu de Benicàssim i Montornés, tots ells frustrats. El seu fill, Nicolau de Casalduch, per tal de garantir la seguretat dels nous pobladors, contracta la construcció de la torre de “l’olla de Benicàssim”, amb el mestre d’obra Joan Nebot, veí de Castelló, l’any 1597.

La construcció d’aquesta torre fou parella a la d’altres fortificacions del litoral. De finals del XVI són la torre del Grau de Castelló, les millores en la torre del Rei d’Orpesa, la de Moncofa, o les torres de Cap i Corb, Torre la Sal, Borriana o Almenara. Al llarg del segle XVII se’n construïren d’altres més a prop: la torre de Sant Julià i la Colomera, a l’altre extrem de l’esmentada olla de Benicàssim.

Característiques de la torre
La torre de Benicàssim o de Sant Vicent és una construcció de planta quadrada i volum cúbic. La part inferior està atalussada a manera de contrafort i té poca altura, cosa que la fa semblar una edificació compacta i poc esvelta. Les façanes de la torre fan 11,5 m de llargada, més 0,5 m de talús per cada costat, i l’altura arriba als 13,5 m.

La fàbrica de l’edifici és de maçoneria carejada per a ser vista, amb la utilització de grans pedres de gres pròpies de la zona del Desert de les Palmes, lligades amb morter, i rematades amb carreus de pedra calcària de grans proporcions situades a les quatre cantonades, que ocupen des de la base fins a la coberta.
La porta d’accés a l’interior de la torre està situada a quasi 3 metres d’alçada respecte al nivell original del terreny. L’edifici comptava amb altres cinc finestres de tipus espitllera o tronera: dos al nord, dos al sud i una orientada cap a la mar. Malauradament, a mitjans del segle XX es destruïren parcialment, s’arrancaren alguns carreus i se’ls donà la forma rectangular que presenten hui en dia, a més d’obrir altres dues finestres. En la façana de ponent, que mira cap a la població, es va ubicar sobre la porta un retaule ceràmic del segle XVIII amb la figura de Sant Vicent.

En l’extrem superior de les cantonades del llenç que dóna a la mar es construïren dos matacans cilíndrics, fets també amb carreus de pedra. Per contra, a sobre de la porta d’accés es va construir un altre matacà però de forma prismàtica, amb voladís i tres fileres de mènsules que facilitava la defensa directa de l’entrada.

L’interior de la torre fou, originàriament, una sola sala diàfana coberta per una volta de mig punt; està obrada amb maçoneria i té una alçada en la part central de 6,5 m. En el centre hi ha una llanterna construïda amb carreus de pedra que comunicava amb la terrassa superior, tot i estar avui en dia clausurada. Es tracta d’una coberta plana amb un terra fet amb grans lloses de pedra i voltada per un parapet.
Al llarg de la segona meitat del segle XVIII es produïren una sèrie de terratrèmols a la zona que pogueren afectar la volta de la coberta, motiu pel qual es construïren les dues parets perpendiculars interiors que dividiren la sala en quatre àmbits més menuts comunicats entre si, que han perdurat fins a l’actualitat. Unes dades que han estat corroborades pels recents treballs arqueològics efectuats dins de la torre.

Altres construccions
Finalment, cal dir que el conjunt arquitectònic de la torre de Benicàssim o de Sant Vicent es completava amb un estable cobert situat dins d’un tancat immediat a la fortificació. La recent intervenció arqueològica ha permès recuperar les restes d’aquesta part. Concretament, al davant de la porta d’accés a la torre es troben els fonaments d’un tancat amb porta pròpia que donava accés a un espai rectangular dividit en dos àmbits: el primer descobert, junt a la façana de la torre, on hi ha el basament de l’escala d’accés a la porta d’entrada a l’interior de la fortificació; mentre que l’altre espai estaria cobert i funcionaria com a estable per als cavalls, i on encara es poden vore les empremtes del pessebre. El paviment de totes dues sales estava empedrat amb còdols rodats, i ben conservat en alguns trams.
La torre presenta un bon nivell de conservació global i manté la fisonomia original en gran mesura. L’entorn de la torre fou sempre una platja d’arena que l’envoltava, amb una vegetació escassa de figueres paleres i piteres. Les modificacions més destacades es produïren al llarg del segle XX, amb la construcció d’una casa quarter que afectà l’entorn i la pròpia torre. Afortunadament, el procés està remetent i en els últims anys s’han dut a terme actuacions encaminades a la recuperació patrimonial de l’immoble.