LA VIA DE LA PLATA. DE SEVILLA A FISTERRA PASSANT PER SANT JAUME DE COMPOSTEL·LA

Dins la formidable xarxa de senderes que solca la península, segurament el camí que ara mateix hi emergeix amb un impacte més notori és la Via de la Plata. Arranca de Sevilla i, a través d’uns 900 quilòmetres, et condueix fins a Sant Jaume de Galícia (i millor, fins a Fisterra), si és que et sents seduït per l’aventura xacobea. En rigor, la Via de la Plata primitiva circulava entre Mèrida i Astorga (iter ab Emerita Asturicam). De tota manera, la Via de la Plata és una sendera de gentils, pagana, en contraposició al caràcter religiós que s’ha condensat, tot al llarg de segles, a l’entorn del Camí Francès compostel·là. Sens dubte, les seues fites emblemàtiques no són tant les esglésies romàniques o els peirons com els mil·liaris, els llenços vius de calçada, els ponts de base romana, l’arc monumental de Cáparra, etc.
Naturalment, un itinerari tan dilatat travessa una varietat de paisatges sorprenent, que va des dels immensos carrascars andalusos i extremenys fins als erms enlluernadors de Zamora i la ruralia primitiva de la Galícia profunda al seu pas per Ourense. Racons i poblets encantadors alternen amb ciutats irrepetibles com Mèrida, Càceres, Salamanca, Zamora o Ourense.
El nostre company Vicent Pitarch, que en aproximar-se al gènere literari del llibre de viatges va meréixer el premi Ulisses amb l’obra De camí a Fisterra, ara fa gala d’haver assolit una maduresa admirable en aquesta modalitat del dietari de caminant, en el qual construeix una galeria magnífica de personatges i un seguit d’estampes que copsen les emocions i les aventures, els moments de joia i d’eufòria, de desengany i d’abatiment, les sorpreses, el dolor i l’enlluernament que genera una experiència intensa i profunda, dilatada durant una trentena de dies, amb la motxilla a l’esquena.
Aquest petit món de vivències a la vora dels camins compta, a més, amb l’ingredient de tenir com a protagonistes una colla de companys i companyes del CEC.
Quedeu ben advertits: qualsevol lector o lectora que s’atrevisca a obrir La Via de la Plata per alguna de les seues pàgines ha de caure atrapat, de manera inesquivable, en l’encant de la seua lectura, talment com Ulisses va sentir-se pres dels cants de les sirenes.
Som al davant d’un llibre que sens dubte tindrà un impacte notable dins la bibliografia existent sobre la Via de la Plata; potser és una obra pionera dins la literatura en català que ha suscitat la venerable via romana.