CAMINAR

Caminar és un exercici aeròbic complet molt saludable amb constatats efectes beneficiosos per a l’organisme i que, si es realitza a l’aire lliure, manté desperta i clara la ment. Anar per la muntanya o fer senderisme és un exercici senzill que no requereix molta preparació ni especials condicions físiques, es barat perquè no requereix d’un gran equipament, pot fer-se en família o amb amics, i és compatible amb altres activitats. Caminar com a exercici reforça la musculatura de tot el cos, ja que activa cadenes musculars completes, però és especialment beneficiós per a l’esquena i contribueix evitar els tant estesos dolors d’eixa zona. També és bo per enfortir les cames i glutis. És el millor exercici per al cor i preveu malalties com l’obesitat, l’osteoporosi o la diabetis, ja que estimula el metabolisme en general, regula la tensió arterial i el sistema cardior-respiratori i elimina toxines a través de la suor. A més a més, caminar allibera endorfines, substàncies que produeixen certa eufòria, i disminueix els nivells en sang de cortisol (hormona associada a l’estrès). Malgrat que els beneficis purament físics poden aconseguir-se caminant sobre una cinta de musculació en un gimnàs o a casa, caminar a l’aire lliure té avantatges afegits. Un dels principals és la capacitat que proporciona la natura de deixar volar les idees. Difícilment qualificable, però d’efectes constatats. ja que respirar l’aire pur de la muntanya durant una caminada rebaixa l’estrès, elimina tensions musculars i al mateix temps, les mentals, estimula la son i combat la depressió. El paisatge és una teràpia natural que calma l’ansietat i permet ordenar idees i reconciliarse amb un mateix. Però també té efectes físics: el sol ajuda a sintetitzar la vitamina D primordial per a fixar el calci i evitar osteoporosi.

NORMES PER A UNA BONA CAMINADA
· Caminar és fer exercici no esport.
· El calçat s’ha d’ajustar al peu sense comprimir, ser flexible però no tou, tindre la sola estriada i lligar-se amb cordons.
· El calcetí ha de ser de llana o de cotó.
· La vestimenta ha de ser adequada a l’època de l’any i al lloc de la marxa.
· S’han de realitzar estiraments abans de començar i en acabar, i no parar en sec ni començar sense escalfar.
· S’ha de caminar en el límit de les nostres possibilitats correctes, sense sofrir ni aplegar al dolor, hem de ser capaços de mantenir una conversa durant la marxa.
· S’ha de beure aigua durant el recorregut abans de tenir set i si la marxa és llarga, preveure una aportació de sucre i proteïnes (begudes isotòniques, un entrepà).
· És necessari prendre’s un respir quan s’aprecia el cansament.
· Convé disposar d’una forma de localització ràpida, per exemple, d’un telèfon mòbil.

BENEFICIS DE MARXAR A L’AIRE LLIURE
· Millora la circulació sanguínia i enforteix artèries i cor.
· Equilibra el nivell de glucosa (sucre) en sang i normalitza el metabolisme.
· Normalitza la tensió arterial.
· Millora l’apetit i la digestió.
· Redueix l’obesitat i contribueix a mantenir el pes adequat.
· El sol afavoreix l’aportació de calci als ossos, encara que s’ha de prendre amb protecció.
· Millora el to muscular general, i el de les cames i abdomen en particular.
· Estimula la son nocturna.
· Contribueix a eliminar trastorns psicològics com tensió, estrès, ansietat o depressió.
· Millora la circulació sanguínia i enforteix artèries i cor.
· Equilibra el nivell de glucosa (sucre) en sang i normalitza el metabolisme.
· Normalitza la tensió arterial.
· Millora l’apetit i la digestió.
· Redueix l’obesitat i contribueix a mantenir el pes adequat.
· El sol afavoreix l’aportació de calci als ossos, encara que s’ha de prendre amb protecció.
· Millora el to muscular general, i el de les cames i abdomen en particular.
· Estimula la son nocturna.
· Contribueix a eliminar trastorns psicològics com tensió, estrès, ansietat o depressió.