ROMERIA A SANT PERE DE CASTELLFORT

La pelegrinació de Catí a Sant Pere de Castellfort sorgeix de la devoció al sant i posterior visita de la seua ermita, al cim de la muntanya. Sant Pere es converteix en el mitjancer entre el pelegrí i Déu, entre els veïns de Catí i Déu.

A partir de la devoció a l'apòstol, documentada per primera vegada el 6 de maig de 1321 al testament de'Arnau Segarra, s'estableix una relació continuada d'ofrenes, peticions, visites a l'ermita i sacrificis que tot seguit va traduir-se en la processó penitencial anual que ara es coneix com rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort.

Es desconeix la data exacta en què, com a pelegrins, van anar a demanar-li ajuda per la pesta o malaltia que assolava al poble de Catí. Deurien rebre consol als seus mals perquè també van acudir en temps de seca i aconseguiren aigua en abundància. Es va establir una relació sota la fórmula "do tu des" (una petició a canvi d'un compromís). Resen, fan penitència, s'esforcen amb el dur caminar, el lloen i alaben i li demanen salut, aigua, pau i gràcia, amb el compromís de continuar pelegrinant tots els anys.

A l'anada i tornada a Sant Pere hi ha també un simbolisme de renovació. Aques trobament anual amb Déu purifica, neteja espiritualment els pelegrins i la comunitat que representen. Ja poden retornar amb el deure complit i la seguretat que seran ben rebuts.

Al 1424, als arxius de Catí, escrit pel notari RAmón de Sanjuan, apareix la primera referència descriptiva de la pelegrinació. Respecte al nombre de pelegrins mossèn Joan Puig s'inclina a pensar que serien dotze els que amb molta devoció, dejuni i penitència assistien a la dita processó. Això ho escriu perquè li sembla poca la despesa feta en la llenya per coure el menjar i calentar-se a l'ermita la nit que hi dormiren els que anaren aquest any.

El 1695 trobem escrit per primera vegada les dades de la processó que puja des de Catí fins a l'ermita de Sant Pere de Castellfort l'últim dia d'abril i torna el primer de maig.

La rogativa era coneguda com la de dos mesos perquè es pujava l'abril i es baixaba al maig. El 1980 fou el primer any que es va pujar el dissabte anterior al primer diumenge de maig.>br>
Durant el segle XX ens ha arribat, per transmissió oral, multitud de detalls, anècdotes i particularitats de la rogativa.

Hem pogut veure que aquesta pelegrinació ha patit algunes modificacions. El canvi més profund va ser de passar de dotze a un nombre indeterminat i bastant més nombrós de pelegrins. Aquest canvi, produït després del segle XVII, no ha suposat cap minva de religiositat. Al contrari, ha vinculat a més homes del poble i ha fonamentat altres valors: solidaritat, unitat, generositat...

El trajecte ha variat. Alguns camins són ara carreteres i altres, que abans eren bons senders, són ara més difícils perquè només es transiten una vegada a l'any. Un exemple significatiu podria ser aquest: abans de construirse el túnel de l?Avellà el 1951 s'hi havia d'anar pel camí llarg i pel costat del "prigonet", situat just damunt del túnel.

Fins als anys seixanta les dones no podien anar amb la rogativa. Si volien anar havien de fer-ho 200 metres per davant o per darrere i previ pagament d'una lliura de cera. No podien en cap moment incorporar-se a la processó.

El rapé, pols de tabac que fa esternudar i que simbolitza l'expulsió dels mal esperits, només es reparteix el primer dia en un lloc proper a Salvassòria.

Les "fumadetes", o encesa d'argelagues o eriçons per fer fum i avisar el poble de Catí que ja estan de tornada, no es fan pel perill d'incendi que suposa.

Podríem continuant enumerant més coses com la incorporació dels músics i instruments de vent a la despertada, la manera de distribuir el formatge als pelegrins i una gran quantitat d'anècdotes i circumstàncies però considerem que amb aquest petit recorregut històric ja sabeu una mica més de la pelegrinació, ara teniu un altre motiu per anar-hi.